Pràctiques improductives

De l’afany per produir sense parar i la reflexió que en sorgeix al respecte, aquest projecte és el resultat d’un possible acte absurd que es basa en la feina constant i repetitiva. És així com vàries peces engloben una mateixa praxis aparentment improductiva que es presenta a mode d’instal·lació.

El diari és un producte de fàbrica que perd el seu ús original inevitablement al cap de 24 hores. D’altra banda, la informació que conté es torna repetitiva amb el pas dels dies i la notícia s’acaba convertint en informació superficial que manca d’exclusivitat i narrativa. Per això, l’artista fa ús del diari per passar-lo per un procés artesanal a partir del reciclatge. Ella es converteix en la fàbrica que adopta un procés de treball per tal que la reproducció de les seves pàgines quedin alterades. A mesura que passen els dies, un nou diari s’acumula ja que ha perdut la seva singularitat i s'ha transformat en un feix de fulles homogènies i neutres que impossibiliten fer una lectura de la informació que contenia, posant en dubte així, el valor del seu contingut.

L’acumulació de totes les portades del diari La Vanguardia, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2021 esdevé un acte rutinari sense cap finalitat clara. La importància rau en el procés d’acumulació amb la voluntat de produir quelcom en algun moment. Poc a poc, les portades queden obsoletes i amb el temps es converteixen en runes d’una informació que en el seu moment precís van ser importants. Totes juntes es consoliden en un bloc; la runa convertida en runa. 

La seqüència audiovisual pretén reflectir el neguit de l’acte de qüestionar-se constantment preguntes que no sempre tenen una resposta clara. El procés mecànic i reiterat. Escriure i reescriure. Escriure i esborrar per tornar a escriure. Qüestionar-se i tornar-se a qüestionar.