Aquest projecte enfoca el pas del temps des del pes, el desgast i el bloqueig que comporta intentar seguir els ritmes de vida frenètics. 

La peça planteja a l’espectador, què passaria si fóssim capaços de poder agafar el nostre temps i aturar-lo allà on volguéssim i durant el temps que volguéssim? 

L’escultura consta de 12 peces que es poden moure i que, a la vegada, es bloquegen entre elles en conseqüència del seu propi desgast amb la intenció que l’espectador es prengui el seu temps per jugar amb la peça, moure-la com ell vulgui i deixar-la en la posició que desitgi.