Aquesta és una instal·lació tèxtil que sorgeix del recorregut que l’artista fa del present al passat, i viceversa, i es vincula subtilment als records que engendra la seva família d’arrels terrassenques amb el treball tèxtil. A partir del relat i la memòria familiar de diferents generacions es recuperen històries connectades amb la quotidianitat, el treball i l’artesania, i totes tenen lloc a la mateixa ciutat. Al mateix temps, a poc a poc, es va creant una constel·lació de línies que marquen el registre de les accions diàries fetes pels diferents carrers de la ciutat.

El títol del projecte fa referència a tot viatge que té tornada, i que habitualment forma part del nostre dia a dia. El viatge quotidià és aquell que ens porta d’un punt a un altre sabent que hi haurà un retorn, moltes vegades al mateix punt de partida. És així com cadascú pot interpretar el punt de retorn de maneres diferents, sigui en alguns casos un habitatge o en molts d’altres algú qui considerem família.

Recordo l'edredó que ens va fer l'àvia per a tots els nets. Cadascun era diferent i tots els va cosir a mà. De petita quan arribava el fred em posava l'edredó damunt dels llençols i, abans de dormir, observava tots els detalls de la peça. M'agradava imaginar-me històries a partir dels diferents dibuixos i personatges que hi havia cosits. Aquell edredó sempre em feia pensar en l'àvia. La tela era suau i abrigava; em donava caliu.